L'estret de Gibraltar té dos corrents marins diferents que tenen un sentit contrari. Un de superficial, oest-est, amb aigua atlàntica força freda i poc salada, i un altre de profund, est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada. Aquests dos corrents dificulten la navegació per la zona. Les travessies de l'estret nadant s'acostumen a fer sortint des de Tarifa fins a les proximitats de Punta Cires. Això es deu a la influència de fortes corrents existents a la zona. Aquestes corrents, majoritàriament de corrent est, poden arribar a ser de més de 3 nusos (5,5 km/h), coincidint sempre amb el tram final de la travessia i així ajudant al nedador a guanyar la costa marroquí augmentant considerablement la seva velocitat. Preguntes per a Pere Renom: En què pensaves mentre feies la travessia? Com va ser la preparació psicològica per afrontar aquest repte i dur-lo a terme?